TEMA 3 i 4: L'ESPAI EN L'EDUCACIÓ INFANTIL I AMB LA PSISCOMOTRICITAT

 TEMA 3: L'ESPAI EN L'EDUCACIÓ INFANTIL

En la comprensió espacial entren en joc la percepció visual i el desenvolupament psicomotor. La locomoció serà fonamental per al progressiu descobriment de l'espai exterior, encara que sempre respecte al seu propi cos. La percepció de l'entorn i el seu descobriment formen part de l'elaboració del seu coneixement i el bagatge d'experiències que aniran conformant el seu desenvolupament físic i psicològic. A partir dels 18 mesos, els xiquets/es tenen una imatge d'allò que els rodeja i s'orienten i reconeixen espais com la casa.

Respecte a les teories sobre l'espai, trobem a Thurstone als anys 30, que parlava de la comprensió de la complexitat de l'espai. Recalca l'entorn, les localitzacions, manipular els objectes en l'espai i les representacions gràfiques. També trobem a Piaget i Inhelder en 1947, a les edats del 0 als 6 anys té lloc l'espai topològic, on apareixen les formes, dimensions, veïnat amb objectes, etc. Dels 6 als 8 anys té lloc l'espai projectiu on es desenvolupen els eixos de producció. Per últim, dels 8 fins als 12 anys té lloc l'espai Euclidià, on es treballa la profunditat i els relleus.

Altres teories sobre l'espai és Hannoun en 1977, on diferencia tres tipus d'espais diferents; espai viscut, espai percebut i espai concebut. L'espai viscut és el que reflecteix l'experiència directa que l'alumnat fa del medi com per exemple el pati on juga. En canvi, l'espai percebut, és el que queda més enllà del que el xiquet veu i viu. I per últim, l'espai concebut és l'espai abstracte i s'expressa de manera matemàtica i geomètrica.

Es considera que la capacitat de comprendre l'espai és d'una banda resultat del procés maduratiu del xiquet i la xiqueta.

Per a Comes, es concep un espai subjectiu de les nocions més senzilles a les més complexes. Per a ell, hi ha tres tipus de construcció espacial: individual, "nosaltres" i "ells i elles".

Existeixen diferents estratègies per a representar l'espai.A l'aula vam realitzar una activitat per a treballar l'espai com pot ser la creació de mapes per a la representació de l'espai, la seua lectura i els mapes cognitius.

El nostre equip es va decidir per fer un mapa d'un tresor. En aquest cas vam decidir plantejar aquesta activitat, com la recerca d'un tresor al pati del col·legi tots junts.

I per últim vam realitzar a un blog l'entrada de l'obra de Goya, "Els desastres de la Guerra", asi us deixe el QR per accedir ala pàgina.

TEMA 4: L'ESPAI LA PSICOMOTRICITAT

Quan ens posem a definir l'espai hem de tindre en compte perquè és de gran rellevància l'adquisició dels distints tipus d'espai, que aquests són: propi, immediat i llunyà. Les activitats que realitzem a l'aula han de dirigir-se cap a l'educació del mateix cos, de l'entorn immediat, de l'entorn extern i de l'espai gràfic.

La psicomotricitat és l'acció del sistema nerviós central que crea una consciència sobre els moviments que es desenvolupen a través de patrons motors. Així que hem de realitzar exercicis perquè els nens i nenes descobrisquen el seu propi cos i promoure exercicis de moviment, càlcul d'itineraris, etc.

La psicomotricitat del xiquet i xiqueta, es correspon amb anys vitals, ja que les seues potencialitats s'han de desenvolupar al màxim. El gran objectiu de l'Educació Infantil és el desenvolupament integral de la persona. 

La psicomotricitat permet al xiquet/a explorar i investigar, relacionar-se amb els altres, expressar-se en llibertat... Tracta de potenciar, instaurar i reeducar o potenciar la globalitat de la persona, aspectes motors, cognitius i afectius. Es pretén que els xiquets i xiquetes desenvolupen i perfeccionen totes les seues habilitats motrius bàsiques i especifiques, el que fa que es desenvolupe també socialitzant-se.

Els beneficis de la psicomotricitat en l'edat infantil és la consciència del mateix cos, l'orientació de l'espai corporal i l'adaptació al món exterior.

El xiquet/a descobreix l'espai amb els membres superiors com poden ser llançaments, destreses i amb els inferiors com poden ser desplaçaments, trajectes, salts. Hem de tindre en compte el ritme, les trajectòries, la situació i la posició.

Molts llocs on el xiquet/a pot descobrir l'espai, són: l'aula, que està limitada per les parets, el gimnàs que està limitat pel sol i el pati que està limitat per les ratlles. Respecte a l'espai el podrem treballar, individualment, en grup o per parelles i ens podem ajudar de cercles, mapes, pilotes,etc.

El joc psicomotor apareix des de ben menuts, es centra en el seu propi cos i en les sensacions que percep. Als dos i tres anys, senten ja la necessitat dels altres, no els agrada estar sols i necessiten dels altres per a jugar. Amb el joc psicomotor es treballa la percepció, l'esquema i la coordinació corporal, la lateralitat i també la socialització, la cooperació, l'amistat, la confiança, etc.

La psicomotricitat apareix en el currículum d'Educació Infantil integrada de forma globalitzada. La intervenció educativa té la finalitat de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, intel·lectual, social i moral.

En la metodologia es tindra en compte les característiques pròpies de creixement i d'aprenentatge. Partirem dels coneixements previs, de les seues necessitats i motivacions. Hem de propiciar la participació activa, estimulant les seues potencialitats i facilitant la seua interacció amb els iguals i amb el medi social i natural.

Quant a al lloc on podrem realitzar les sessions serà a la sala d'usos múltiples; haurà de ser segura i adequada a l'activitat, acollidora i que facilite el joc i el moviment, ben il·luminada, còmoda i neta, sense obstacles que provoquen perills o puguen impedir el desplaçament.